Estar contínuament inflat no és normal, encara que ho normalitzem. Si sents que vius constantment pendent de la teva panxa, bé sigui perquè no et corden els pantalons, perquè tens molts gasos i ho passes fatal en l’oficina, o perquè sents un dolor punxant tipus còlic que et limita, pot ser que tinguis una malabsorció a un sucre.

Tenir dificultat en l’absorció d’alguna mena de sucre és molt habitual, arribant a ser de fins al 30-60% en el cas de la lactosa al nostre país. Si bé cada vegada hi ha més persones diagnosticades, la gran majoria continuen sense un diagnòstic clar. En consulta, és usual trobar-nos amb pacients que han normalitzat la seva situació o que fa tant de temps que busquen solució que simplement han desistit.

Els símptomes principals poden variar molt entre persones, el tipus de sucre i segons el grau d’intolerància, però principalment són gasos, inflor, marejos i diarrea.

Quines intoleràncies – malabsorcions existeixen?

La intolerància més coneguda és la intolerància a la lactosa. Es tracta d’un disacàrid present en els lactis i productes processats que necessita un enzim (lactasa) per a poder absorbir-se bé. Quan tenim poca activitat d’aquest enzim és quan la lactosa no s’absorbeix i arriba al còlon intacte. Aquí és fermentada pels nostres bacteris produint diferents tipus de gasos. Aquests gasos són els que produeixen la simptomatologia.

Existeixen altres sucres, en concret la fructosa i el sorbitol (polialcohol) presents en algunes fruites, verdures i aliments processats, que també ocasionen una simptomatologia similar en aquelles persones que no tinguin els mecanismes adequats per a absorbir-los íntegrament.

Quines proves ho diagnostiquen?

Existeixen diverses maneres de diagnosticar aquestes malabsorcions, no obstant això, només hi ha dues formes recomanables actualment:

• Tests d’aire espirat: Aquests tests són molt fàcils de realitzar encara que requereixen temps (durada de 3 hores) i dieta prèvia (24h abans). Es tracta de prendre una solució amb el sucre sospitós i analitzar cada 20-30 minuts l’aire espirat per a detectar si hi ha un excés en la producció de gasos (hidrogen i metà). Aquestes proves han d’anar acompanyades d’un registre de la simptomatologia detectada pel pacient durant el test. Això permet detectar falsos negatius, és a dir, a vegades el test dona negatiu, però si els símptomes han estat clars es dona per positiu.
• Assajo prova i error amb els aliments. En aquest cas s’eliminen de la dieta tots els aliments que continguin el sucre del qual se sospita durant un temps fins a observar si hi ha millora. Aquesta tècnica s’utilitza quan hi ha una gran sospita cap a un sucre en concret i sempre que el pacient estigui predisposat a portar la dietoteràpia de manera estricta.

Com ho tractem?

El tractament és senzill, consisteix a retirar el sucre al qual s’és intolerant de l’alimentació habitual del pacient sense desequilibrar la dieta. En funció del grau d’intolerància, es poden arribar a consumir aliments amb el sucre en qüestió en quantitats moderades sense desenvolupar els símptomes.

En alguns casos, existeixen suplements amb enzims que poden ajudar especialment en menjars de les quals no pots “fugir”, per exemple, unes noces, un sopar de Nadal, etc.

Hi ha moltes altres raons per les quals pots sentir-te inflat, entre elles, un sobre creixement bacterià (SIBO), una celiaquia, una intolerància al gluten no celíaca, etc. Es tracta d’un món complex i molt ampli on sovint la simptomatologia és pràcticament igual, la qual cosa dificulta molt el diagnòstic. A més, les causes i el tractament d’aquestes patologies encara estan en estudi. Per això, és fonamental que et prenguis el teu temps per a trobar la solució, ja que no sempre és fàcil.

No et conformes amb les teves panxes inflades i posa’t en mans d’un professional qualificat si creus que pot ser que tinguis una malabsorció a un sucre.