La nostra carta als Reis Mags
-
Que s’acabi el sedentarisme (o almenys intentar-ho).
Si realment fóssim conscients dels beneficis que té l’exercici sobre la nostra salut tant mental com física no dubtaria ni un instant a dedicar-hi temps diàriament. Tot això es el que nosaltres demanen a la nostra carta als Reis Mags.
De fet, sempre diem que si es descobrís un medicament amb aquests beneficis es vendria a un preu desorbitat.
Per abandonar una vida sedentària tampoc no cal anar al gimnàs cada dia sinó fer més trajectes a peu, pujar escales sovint, no estar més de 2 hores seguides assentat, fer plans actius… en definitiva tenir una vida activa.
A la nostra feina veiem constantment com persones focalitzen tots els seus esforços per perdre pes en el menjar i això, de vegades, condueix a resultats frustrants precisament per la manca de moviment.
-
Que regni el sentit comú en nutrició.
- Prendre aigua amb llimona…no serveix de res. https://www.elespanol.com/ciencia/salud/20180406/disparate-vaso-agua-limon-ayunas-radiografia-mito/297721146_0.html
- Que alguna cosa sigui vegà…no és sinònim de millor.
- Sense lactosa…no és més sa ni aprima.
- No et senti millor la dieta sense gluten…et senti millor la dieta sense pizza i altres fastfood.
- Les herbes…no cremen greix.
- Els dolços sense sucre afegit… engreixen igual.
- Un croissant integral… continua sent un croissant.
I podríem seguir i seguir i seguir…
-
Que deixem de creure en els miracles.
Sovint busquem la via ràpida amb resultats ràpids: dietes de miracle, pastilles, batuts… I malgrat intentar-ho moltes vegades continuem sense assolir l’objectiu desitjat perquè això ens despista del que realment és efectiu.
Què desitgem? Que la població comenci a comprendre que l’esforç i la responsabilitat sobre les seves decisions i accions són l’únic camí cap a un canvi d’hàbits real i permanent.
-
Que el pes tingui menys pes.
El pes no defineix com menges ni com has de menjar. Pots menjar sa sense tenir un cos prim i pots menjar malament, molt malament, amb un pes considerat “adequat”.
El pes no defineix la teva salut.
L’alimentació infantil pot ser un altre exemple clar. Menjar brioixeria és insana a qualsevol edat i pes. Per tant, els nens no han de menjar brioixeria, encara que estiguin prims (cosa habitual a l’etapa infantil).
-
Que es dediqui més temps a l’autocura.
Temps per comprar aliments frescos (per menjar sa cal comprar sovint), temps per cuinar (menys menjar per emportar), temps per pensar en el menú setmanal, temps per caminar (realitzar els trajectes a peu i no amb cotxe, patinet, moto…), temps per fer esport (1 cop al mes no val), temps per fer-me el tàper, temps per planificar (batch cooking)…
La frase “No tinc temps” no és veritat. Tu tries en què ho gastes. El temps és un bé limitat, per tant, escollir a què el dediques depèn de tu i del que vols a la teva vida.